L’habitatge és una realitat complexa amb una doble naturalesa: és alhora un bé de mercat i un bé social. Aquesta dualitat comporta contradiccions i paradoxes que conviuen en el nostre dia a dia. Tot i que el dret a l’habitatge està reconegut a la Constitució espanyola i a l’Estatut de Catalunya, hi ha importants obstacles que dificulten l’accés a un habitatge digne, generant desigualtats i injustícies socials.
La paradoxa de l’Habitatge Buit
La demanda social d’habitatge contrasta, entre altres factors, amb l’existència de cases buides, que poden ser més o menys nombroses segons el municipi. Això fa que la mobilització de l’habitatge buit sigui un dels objectius prioritaris de les administracions públiques i dels agents socials, amb l’objectiu de posar a disposició de les persones que en necessiten un nou segment d’habitatges.
Abans de mobilitzar aquest estoc d’habitatges buits, cal detectar-los i caracteritzar-los. Això vol dir quantificar i localitzar les cases permanentment desocupades al municipi, així com conèixer les seves característiques i l’estat en què es troben. Només amb un coneixement exhaustiu serà possible aplicar polítiques públiques que permetin transformar aquests habitatges vacants en habitatges habitats. L’objectiu no és només garantir un sostre per a les famílies i persones que ho necessiten, sinó també revitalitzar els carrers, barris, ciutats i pobles.
Estratègies de mobilització
Una vegada detectats i caracteritzats, cal dissenyar estratègies per a la posada en ús d’aquests habitatges buits. Això implica establir mesures legals, fiscals i administratives que incentivin la cessió o lloguer d’aquests habitatges a preus accessibles. També és important promoure programes de rehabilitació i requalificació per tal de posar a punt els habitatges buits i adaptar-los a les necessitats actuals.
A més de les actuacions públiques, és essencial la participació dels agents socials i de la comunitat en aquest procés. La implicació dels veïns i veïnes, associacions, cooperatives d’habitatge i altres agents del territori és clau per aconseguir una gestió eficient i sostenible de l’habitatge buit.
Tot aquest procés ha de ser acompanyat d’un enfocament integral que tingui en compte altres àmbits relacionats amb l’habitatge, com l’accés a serveis bàsics, la inclusió social i la millora de les condicions de vida. És necessari establir polítiques de suport i protecció social per garantir que tothom tingui un sostre adequat i per prevenir situacions d’exclusió residencial.
En resum, l’habitatge és un bé amb una doble dimensió, que requereix abordar les seves múltiples contradiccions i desigualtats. La mobilització de l’habitatge buit és una eina fonamental per fer front a aquesta realitat, però requereix un treball conjunt i coordinat entre les administracions, la societat civil i la ciutadania. L’objectiu és no només proporcionar un sostre digne a totes les persones, sinó també crear ciutats i pobles vius i inclusius on tothom pugui desenvolupar-se plenament.
El nostre equip legal, d’arquitectes, economistes, politòlegs, mediadors i analistes de dades ens permet dissenyar serveis amb una visió de 360° sobre les diferents necessitats i característiques dels serveis o estudis a cada municipi.
