Dels plans d’habitatge als programes d’actuació concertada

La Llei 18/2007 del dret a l’habitatge va establir els plans d’habitatge com a instrument de planificació de les polítiques locals, i feia recomanable la seva redacció per tal de concertar actuacions amb la Generalitat de Catalunya. Tot i que aquest instrument té plenament sentit per a municipis de més de 20.000 habitants, són nombrosos els ajuntaments que per sota d’aquests habitants han volgut desenvolupar la seva planificació. Amb aquest objectiu la Diputació de Barcelona va idear els programes d’actuació municipal d’habitatge que, sense tenir la mateixa exigència d’anàlisi i planificació, s’han demostrat com un bon instrument per planificar actuacions d’habitatge en municipis on no s’havien desenvolupat amb anterioritat.

Amb l’aprovació del Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge s’afegeix un nou instrument de planificació, que són els programes d’actuació concertada, obligatoris per als municipis de més de 50.000 habitants i per als compresos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els municipis de demanda forta i acreditada que no es trobin en els dos supòsits també podran elaborar aquesta planificació, però de forma voluntària.

La filosofia d’aquests programes es basa en la concertació amb la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de mobilitzar el patrimoni municipal i reactivar el sector de l’habitatge protegit que els últims deu anys ha patit una greu davallada amb la crisi econòmica de 2008, i que fins a dia d’avui no ha estat capaç d’arrencar.

Els ajuntaments obligats a elaborar aquest programa d’actuació concertada disposen d’un termini de dos anys, des de l’entrada en vigor del Decret Llei 17/2019, per presentar el seu programa a la Generalitat de Catalunya.

Comparteix aquesta noticia

Altres noticies d'interés